L'aeroport de Bajaras està ple de curiositats i cada dia descobreixes una cosa nova. Avui per exenple he descobert la botiga thinking España. Com be es pot intuir pel nom esta ple de frikades i tòpics:
des del típic torero de totes formes i mides a la bailaora de tota la vida, passant per una variada selecció d'embotits i per tota mena de souvenirs amb l'estanquera i el toro de protagonistes. Això si,no trobaràs la mes mínima referència a Catalunya. Com a molt 1 ampolla de cava i 1 reproduccio cutre del drac del parc Güell mig amagats entre el munt de monstruositats casposes que es poden trobar.

Serà aquesta l'Espanya plurinacional del mentider del Zapatero?

Als anys 30, a l'Alemanya nazi d'abans de la guerra es va filmar una obra mestra del cinema durant els Jocs Olímpics de Berlín. El film es deia "El triomf de la voluntat".
Aquesta frase podria servir de resum al que estem vivint al nostre país en els darrers anys. Bé, amb una lleugera modificació: canviar la voluntat per la mediocritat. I es que és aquesta paraula el que millor resumeix la nostra classe politica: un president analfabet i gris, un conseller d'Interior que no s'entera de que hi han islamistes radicals a Barcelona (per ell són un exemple de la multiculturalitat de Catalunya), un govern que es dedica a expropiar vivendes al més pur estil soviètic i a crear tot tipus de prohibicions, un alcalde de Barcelona que està cansat de gestionar crisis (per a què et creus que et paguem, tros de subnormal? Per a que te'n vagis al Carib de vacances tot l'any?).

I avui, a La Vanguardia descobreixo les dues últimes perles d'aquesta colla de mediocres, ganduls i xarnegos. La primera, al responsable de Trànsit se li ha ocorregut fer els carrils de les autopistes més estrets. Diu que així la gent tindrà més sensació de perill i no correrà tant. És cert, tindrà més sensació de perill ja que certament tindran més perill: tenir un tràiler de 18 rodes a un pam del teu cotxe posa els ous de corbata fins al més xulo.
La segona, la jutgessa que portava el cas de la vaga a l'aeroport del Prat del juliol del 2006, ha acabat donant la raó a aquesta colla de rates gandules, ineptes, sindicalistes i sabotejadores. Tenien tot el dret del món a deixar la ciutat de Barcelona com si fos una república bananera, a on tothom pot fer i desfer i aquí no passa res. I per justificar la seva incompetència (o connivència amb els dropos) ha dit que no hi havia filmacions que provessin la presència d'aquests energumens. Em puc creure que de totes les imatges que es van gravar d'aquell dia, no n'hi cap prou clara com per identificar a un sol d'ells.


Sincerament, si l'au fènix no fos un símbol de Catalunya, jo ja estaria fent les maletes.

Extret de catalunya.ffw:

1. Perquè som una nació i diem prou.
2. Perquè tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures.
3. Perquè hi donen suport més de 150 entitats econòmiques i socials.
4. Perquè som un país modern.
5. Perquè en un país modern el principal aeroport no s'ofega en el caos.
6. Perquè en un país modern l’autopista més important no pot ser un tap cada cap de setmana d’estiu.
7. Perquè en un país modern la capital no es queda a les fosques una setmana.
8. Perquè en un país modern els trens de rodalies no s’aturen tot un mes.
9. Perquè volem continuar essent un país modern.
10. Perquè només quan guanya Catalunya, guanya Catalunya.
11. Perquè és una manifestació per anar-hi en família.
12. Perquè el TGV arriba tard, malament i sense connectar amb Europa.
13. Perquè la xarxa de rodalies és bàsica per a un àrea metropolitana integrada.
14. Perquè si convoquen des d’Unió a Iniciativa és que convoca tothom.
15. Perquè quan la societat civil es mou és obligat acompanyar-la.
16. Perquè el nostre model de país el decidim nosaltres i només nosaltres.
17. Perquè ja n’hi ha prou de pagar impostos que mai no retornen.
18. Perquè exigim la publicació de les balances fiscals.
19. Perquè continua essent cert que tot el que no gestionem nosaltres, es gestiona contra nosaltres.
20. Perquè la Ministra Alvarez ha de plegar.
21. Perquè els catalans sí que “ni partios ni doblaos”.
22. Perquè la llengua castellana mereix que algú defensi la -d- del participi.
23. Perquè quan es convoca una manifestació amb aquest consens s’hi ha d’anar i prou. No ens podem permetre farols mal plantejats.
24. Perquè els mitjans de comunicació no en parlen però el missatge corre de tota manera.
25. Perquè necessitem lideratge i planificació estratègica. Un país capdavanter no s’improvisa.
26. Perquè els nous catalans d’ara han de saber que els catalans d’ahir i els d’abans d’ahir tenim sang a les venes.
27. Perquè si els ciutadans no es mouen quan cal, la desvinculació política només amaga el passotisme.
28. Perquè no en tenim prou arreglant el que no funciona, volem ser líders i pioners.
29. Perquè, venint de comarques, és l’excusa perfecta per passar un dia a Barcelona.
30. Perquè l’eix mediterrani, que l’estat ignora, és prioritari per als interessos de Catalunya.
31. Perquè el model radial espanyol, que l’estat imposa, no respon a les necessitats del país.
32. Perquè som un milió més que fa deu anys i ens calen els recursos per relligar el país.
33. Perquè s’ha acabat el bròquil!
34. Perquè els grans sindicats s’equivoquen amb el seu silenci.
35. Perquè no hi ha victimisme sense víctimes i no s’és víctima quan es planta cara.
36. Perquè el PSC ha d’adonar-se que els seus votants i militants no comparteixen el servilisme al PSOE dels amos del partit.
37. Perquè el PP ha de patir pel que li espera si guanya les eleccions generals.
38. Perquè el Cercle d’Economia, la Cambra de Comerç i el Foment del Treball han de saber que se’ls troba a faltar.
39. Perquè els efectes de la falta d’inversió els patim tots els catalans, vinguem d’on vinguem i pensem com pensem.
40. Perquè l’Espanyol-Barça no es juga fins a les 22:00
41. Perquè volem gestionar el nostre futur per ser responsables dels nostres èxits, però també dels nostres fracassos.
42. Perquè en un moment de canvi i reptes de competitivitat la inversió és més necessària que mai.
43. Perquè s’ha de caminar una hora al dia
44. Perquè el dèficit inversor dels últims anys no es pot repetir i necessitem prendre el control dels nostres recursos.
45. Perquè en infraestructures, si nosaltres patim nosaltres decidim.
46. Perquè l’aeroport del Prat ha de poder competir en llibertat, sense estar sotmès a interessos centralistes.
47. Perquè no volem un aeroport “low cost” per a un país “low cost”.
48. Perquè només recaptant i administrant els nostres impostos garantirem un tracte just en el futur.
49. Perquè tenim dignitat.
50. Perquè som una nació i diem prou. Tantes vegades com calgui.

El proper 1 de desembre a les 17:00, tots a Plaça Catalunya!

Doncs sí, avui és 20-N i estic a l'aeroport de Barajas, a la capital del nord d'Àfrica. No es detecten mostren de dol per la mort del caudill. Tot i així, plou (serà que Espanya plora la mort del seu guia espiritual?). No se, la veritat és que m'esperava una altra cosa. Potser un aire més folklòric amb estanqueres amb el lloro, gent amb el braç en alt cridant ¡Viva Cristo Rey! i policies perseguint comunistes, jueus, masons o catalans (que si fa o no fa, venim a ser el compendi de tots els mals). En canvi, estic rodejat de sud-americans (del pal "el señorito no está en casa"), d'un clon de la Rigoberta Menchú, un de Snoop Dogg i uns quants "castizos".

El viatge ha estat correcte però Iberia en la seva línia: les hostesses unes bordes, ha sortit amb 20 minuts de retard a Barcelona i ara, hi ha un retard mínim de 1 hora... Només faltaria que em perdessin la maleta per rematar el dia.

A més a més, tot i anar a Madrit, he hagut d'agafar un vol internacional a la terminal A (serà que ja comencen a entendre que sóm nacions diferents?) amb la conseqüent tocada de collons per part de les forces de repressió de l'Estat en el control de passaports.

I en arribar a la meseta central, un altre cop control de passaports, tornar a passar els controls de seguretat (aquí com a mínim no em fan treure les sabates) i una estupendísima caminata per tota la T4S, que és com gairebé tot l'aeroport del Prat però en versió canyí. I els canvis constants de porta? Oh! Un clàssic a Iberia. Ara ja no sé si vaig a Andalusia, a Brusseles o a Ginebra. Però se me'n fot perquè la única cosa que jo vull és fotre el camp d'aquí.

Un disc dur d'IBM dels anys 80 d'un giga de capacitat al costat d'una tarja SD de la mateixa capacitat.

L'altre dia vaig llegir a La Vanguardia els resultats d'una enquesta que havien fet entre els ciutadans espanyols. D'entre totes les tonteries que preguntaven (o millor dit, cuinaven) em va sobtar la que deia que el 57% dels espanyols enquestats creien que el desgavell de rodalies Renfe era culpa de… la Generalitat! Sí, sí, tal i com sona. Unes obres realitzades pel ministeri de Foment, pagades amb fons europeus de cohesió, sobre unes infraestructures propietat de l'Estat i que afecten a una empresa pública (Renfe) que també és propietat de l'Estat. Però la culpa és de la Generalitat de Catalunya i la seva malvada política nacionalista.

La veritat és que després de llegir l'article vaig arribar a la conclusió de que els espanyols són rucs i uns analfabets funcionals, incapaços de comprendre el que passa al seu voltant i que només saben repetir con lloros les mentides i tergiversacions que els hi vomiten els seus mitjans de "comunicació".

I a dia d'avui, el desastre encara és més gran. Ara s'han carregat un túnel dels FGC mentres preparaven un túnel per al TGV (suposo que deu haver estat un acte de sabotatge per a que no quedin tan malament si els comparem amb els nostres trens). Què passarà quan arribin a prop de la Sagrada Família?

Diuen que al nostre país hi ha llibertat d'expressió. I jo hi estic d'acord, però amb un petit matís: només hi ha llibertat d'expressió si dius el que els altres (els africans) volen sentir. Així és, tothom s'agafa a la llibertat d'expressió per defensar la merda que vomita la rata del Losantos cada dia, els insults que rebem els catalans dia sí i dia també per part de xusma messetària (ZP, Rajoy, Acebes, Zaplana, Aznar, Martinez Pujalte, l'Arfonzo Guerra, la Curry Valenzuela i una llista interminable d'indigents intel·lectuals) . També hem de suportar veure com ens roben els nostres diners i el nostre patrimoni cultural i que, a més a més, ens diguin que nosaltres som els lladres…

Estic fart. Fart de veure com s'ataca constantment al nostre país i cap dels meus dirigents fa res per evitar-ho. Fart de veure com la merda de polítics que tenim no creuen en Catalunya sinó en la poltrona de la plaça Sant Jaume o la del Parlament. Estic fart de ser jo i no pas els meus representants legals qui defensi les llibertats i la decència d'aquest poble mil·lenari.

Tot i aquest fastigueig i aquesta desgana, em sento més patriota que mai. Quan veig la nostra senyera onejant tota sola en un ajuntament se m'accelera el cor, així com quan veig un cotxe amb el CAT a la matrícula se m'escapa un somriure de complicitat al trobar-me amb un compatriota. I és que, en el fons, això és ser català: és saber que estem sols, que només hi som nosaltres, el poble, per defensar la nostra terra. Em sento sovint com el soldat soviètic que lluitava amb totes les seves forces contra els nazis perquè sabia que si ell queia, no hi hauria ningú darrera seu per continuar la defensa d'Estalingrad.

Aquest és el gran privilegi i el gran honor que tenim els catalans. Nosaltres som perquè volem ser i no pas perquè tinguem un exèrcit al darrera que defensi les nostres fronteres o un Estat que reconegui la nostra identitat nacional. Sóc català perquè vull ser-ho. Som catalans perquè volem ser-ho. I no tenim rei perquè no en volem tenir. Així de senzill.

I si pensar de manera "políticament incorrecte" és motiu per a què et considerin terrorista i et cridin a declarar al Tribunal del Orden Público, doncs endavant. Prefereixo ser considerat com un terrorista que no pas com un "demòcrata" de merda com són tots ells.

Bandera Negra
Busot
Cat_alunya
Fent Via
Cap i Collons!
entorns.info
El cafè d'en Litus
L'aeroplà del Raval
més marge!
Tripartit-Watch
Entrellum
Catalunya.ffw
Saül Gordillo
El nom dels peixos

e-noticies
VilaWeb
Contrastant
Racó Català
Selecció de Poesia Catalana

current
juliol 2004
agost 2004
setembre 2004
octubre 2004
novembre 2004
desembre 2004
gener 2005
febrer 2005
març 2005
abril 2005
maig 2005
juny 2005
juliol 2005
agost 2005
setembre 2005
octubre 2005
novembre 2005
desembre 2005
gener 2006
febrer 2006
març 2006
abril 2006
maig 2006
juny 2006
juliol 2006
agost 2006
setembre 2006
octubre 2006
novembre 2006
desembre 2006
gener 2007
febrer 2007
març 2007
abril 2007
maig 2007
juliol 2007
agost 2007
setembre 2007
octubre 2007
novembre 2007
gener 2008
març 2008

escriu-me!

Atom